6 productors agroeclògics locals enregistren les pèrdues alimentàries

La FAO indica en l’informe del 2019 que no és possible generalitzar sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari al llarg de la cadena de subministrament alimentari, sinó que cal determinar els punts crítics de desaprofitament en les cadenes específiques de subministrament per poder adoptar contramesures adequades. 

Quan s’atén a aquesta recomanació, és freqüent que l’interès es fixi en etapes molt concretes de la cadena alimentària. En el context espanyol, per exemple, l’interès s’ha fixat sobre tot en els consumidors; així ho demostren l’estudi de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, el del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient i el de l’associació de fabricants i distribuïdors de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial. De fet, les xifres apunten que la major part de malbaratament alimentari es produeix a les llars. En l’informe del PNUMA (2021) es reconeix que el 61% del malbaratament alimentari generat el 2019 –quasi 570 milions de tones- es produeix a nivell domèstic. Coincidint amb les dades publicades a nivell tant nacional com internacional, l’Estudi del Potencial de Producció i Fluxos Alimentaris a l’illa de Menorca apunta que el sector que més contribueix al malbaratament alimentari és el domèstic, amb un 41% de tots els residus orgànics aprofitables generats al llarg de la cadena alimentària.

Però no s’hauria de confondre el lloc on es produeix un desaprofitament alimentari amb la seva causa. Les pèrdues d’aliments que tenen lloc en una fase de la cadena alimentària poden tenir la seva causa en una altra fase. Per exemple, una part de les pèrdues d’aliments donades a les fases de venda i consum podrien ser degudes a causes pròpies de les fases de collita i embolcall, com la falta de cura a l’hora de manipular les fruites. També es pot donar el cas de que els productes d’horta es podreixin al camp per la decisió del minorista de baixar el preu de compra o desfer un contracte de compravenda. 

Al voltant del 14% dels aliments en tot el món es perd des de la seva producció abans d’arribar al nivell minorista, amb un nivell de pèrdues generalment més elevat en les fruites i hortalisses. L’estandardització dels productes que s’ofereixen als consumidors és una de les causes principals de pèrdues d’aliments en els sistemes moderns de venda al detall. En els sistemes comercials tradicionals els productes perden gradualment el seu valor econòmic alhora que minva la seva qualitat: els productes se segueixen intercanviant, tot i que sigui a preus cada vegada més baixos.

En canvi, en els sistemes moderns, els productes es defineixen com a “vendibles” o “no vendibles”: perden de cop el seu valor econòmic quan ja no compleixen amb la qualitat mínima necessària per ser considerats comercialitzables (independentment de la seva comestibilitat). 

És per aquest motiu, que la Campanya Producte Fora de Sèrie inclou una intervenció dedicada a realitzar un diagnòstic inicial de què passa al camp de Menorca. Es tracta de recollir dades, especialment des d’una vessant qualitativa (lluny de moment de ser un mostreig quantitatiu rigorós) que posin en evidència la necessitat o no de centrar esforços i recursos en la primera fase de la cadena alimentària a l’hora d’abordar la problemàtica del malbaratament alimentari. 

Al llarg dels propers mesos, aprofitant l’estivada, entre 6 i 8 productors locals d’aliments d’horta que practiquen l’agricultura ecològica enregistraran dades sobre pèrdues alimentàries. Concretament, s’anotarà el volum d’aliments que no ha tingut la sortida comercial esperada; tan mateix, els pagesos “no tiren” res, perquè acaben aprofitant els aliments no venuts com a donacions a familiars o entitats socials, com a menjar per als animals, o com a abonament del camp. A l’hora d’enregistrar dades, es tindran en compte també els motius que provoquen aquestes pèrdues i el destí de les mateixes.