Tiram molt menjar? L’opinió dels consumidors (II)

En motiu de la publicació de la Guia de mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari, durant la seva elaboració es va realitzar una consulta entre les consumidores per avaluar el comportament genèric entorn els hàbits alimentaris, de consum i el malbaratament alimentari a les llars. La intervenció es va dur a terme en línia, mitjançant un qüestionari anònim; van participar 363 persones de Menorca. A continuació, destacam algunes de les aportacions i testimonials i aportam algunes reflexions sobre el tema. 

Relació entre el producte local i de temporada i la compra de proximitat amb el malbaratament alimentari

Consumir productes locals, de proximitat i de temporada contribueix de forma important a prevenir el malbaratament d’aliments al llarg del cicle alimentari, perquè permet ajustar millor l’oferta i la demanda entre el sector productiu i els consumidors finals. A més, aquests productes no necessiten viatjar llargues distàncies per arribar a la taula dels comensals i la seva conservació no requereix condicions tèrmiques especials per allargar-ne la vida útil. 

Així mateix, la compravenda directa a la finca, els grups de consum, les associacions i cooperatives de consumidors, les agrobotigues i mercats de pagès, les cistelles a domicili…, són experiències alternatives de comercialització que minimitzen la presència d’intermediaris i redueixen el temps i la distància entre la producció i el consum dels aliments, disminuint la manipulació dels aliments, la necessitat d’utilitzar embalatges i recipients i la generació de residus, alhora que eviten punts crítics de malbaratament alimentari que es generen durant la distribució dels aliments. 

Optar per canals curts de comercialització forma part del conjunt de pràctiques que integren la compra amb criteri. Apostar pels comerços petits i les empreses locals, l’elecció de productes locals, de temporada i de comerç just, cercar opcions dintre del sector cooperatiu, les empreses que vetllen per l’equitat de gènere i les d’inserció laboral de col·lectius desfavorits, valorar els aliments de forma integral i triar-los no només pel preu sinó per criteris de sostenibilitat del cicle alimentari fins que arriben a taula…, són accions, juntament amb la compravenda més propera al camp, que permeten articular un model alimentari d’impacte positiu, més igualitari, just i sostenible.

Malbaratament alimentari, una responsabilitat compartida

Les xifres apunten que la major part de malbaratament alimentari es produeix a les llars. Això no significa, emperò, que la responsabilitat d’aquest volum de residus orgànics desaprofitats recaigui únicament en les famílies i resta d’unitats de consum. Simplificacions com aquesta deixen fora de l’equació causes i aspectes essencials de la problemàtica que també depenen de la resta d’agents del cicle alimentari. A continuació, es mostra quina percepció tenen les consumidores sobre la participació dels agents de la cadena alimentària en la generació de malbaratament alimentari. 

Malbaratament del productes frescos de l’horta

Al voltant del 14% dels aliments en tot el món es perd des de la seva producció abans d’arribar al nivell minorista, amb un nivell de pèrdues generalment més elevat en les fruites i hortalisses.

L’estandardització dels productes que s’ofereixen als consumidors és una de les causes principals de pèrdues d’aliments en els sistemes moderns de venda al detall. En els sistemes comercials tradicionals els productes perden gradualment el seu valor econòmic alhora que minva la seva qualitat: els productes se segueixen intercanviant, tot i que sigui a preus cada vegada més baixos. En canvi, en els sistemes moderns, els productes es defineixen com a “vendibles” o “no vendibles”: perden de cop el seu valor econòmic quan ja no compleixen amb la qualitat mínima necessària per ser considerats comercialitzables (independentment de la seva comestibilitat). Els minoristes influeixen en les activitats de les cadenes de subministrament perquè determinen la qualitat del producte que es mostrarà en els seus punts de venda; les normes de qualitat que imposen sobre a la forma, la mida, el pes i el color dels productes poden fer que els productes que no les compleixin quedin sense recollir-se del camp i la collita s’acabi perdent. Alguns autors calculen que entre un 25 i un 40% de la producció d’hortalisses no arriba al mercat degut a l’estandardització d’aquests requisits de producció. 

Són Productes Fora de Sèrie!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: