No hi ha una manera estandarditzada de fer un mostreig de malbaratament alimentari. Cal dissenyar-lo segons les possibilitats que ofereixi el menjador de cada centre escolar, del material disponible i sobre tot, de la finalitat del recompte: si ho fem per conèixer de forma més objectiva la nostra realitat, per tenir un diagnòstic inicial que permeti dissenyar un programa d’intervenció educativa per abordar el problema, si ho fem com a activitat puntual per visualitzar el problema, etc.
En el millors dels casos, convindria fer un mostreig de tot el menú al llarg de tot un cicle (és a dir, al llarg de les quatre o cinc setmanes que defineixin la planificació) i fer-ho al menys dos cops a llarg del curs escolar, un al principi del primer trimestre i un altre, a final de curs. D’aquesta manera, podem traure conclusions sobre cadascun dels plats i les combinacions entre primers i segons, detectar punts crítics evitables generadors de malbaratament alimentari, suggerir algun canvi a la cuina i, com a monitores de menjador, millorar l’acompanyament dels infants durant els àpats. Si després del mostreig, des de la cuina decideixen adaptar o canviar algun plat del menú, es pot avaluar què passa amb la nova proposta amb un nou mostreig només d’aquell plat al llarg del segon o tercer cicle del menú.
Una activitat de mostreig de malbaratament alimentari en un menjador escolar ha d’anar acompanyada d’una segona activitat que permeti a l’alumnat avaluar els menús; de manera que puguem traure conclusions sobre si les sobres de menjar estan més relacionades amb l’acceptació dels plats o bé amb racions excessives.
Fer fotografies de les safates, dels plats servits a taula i del total de les sobres, també pot ajudar a concretar les causes de la generació de residus orgànics aprofitables, per poder prendre decisions i dissenyar accions que minimitzin el malbaratament alimentari.
A més, és imprescindible dissenyar un pla de comunicació que inclogui, per una banda, la transmissió dels resultats als equips de cuina, perquè siguin coneixedors de la realitat i apliquin les mesures correctives que estiguin a les seves mans. Per altra, realitzar activitats amb l’alumnat, perquè visualitzin el volum de malbaratament alimentari generat al menjador escolar, treguin les seves conclusions, suggereixin solucions i adoptin compromisos.
Infografia del procés.
Podeu descarregar-la al web de Menorca al Plat de l’Escola.
Proposta de plantilla per anotar els resultats del mostreig
2 respostes a “Malbaratament i menjadors escolars (II): com fer un mostreig”