En l’entorn del menjador escolar, les causes de la generació de malbaratament alimentari poden ser molt diverses. Una bona gestió dels menús, de les compres i del magatzem, així com un servei humanitzat i més personalitzat són accions que poden reduir la generació de malbaratament alimentari dintre de la cuina. Una visió crítica i integral del sistema alimentari i l’aposta per aliments frescos, locals i de proximitat, produïts sota criteris agroecològics i adquirits mitjançant circuïts curts de comercialització són decisions que contribueixen a controlar la generació de malbaratament alimentari també a nivell global.
Ara bé, el propi espai del menjador escolar, especialment a les taules i als plats, amb les rutines que s’estableixen en ell dia rere dia durant el curs escolar, és probablement un punt important generador de malbaratament alimentari que cal controlar, per disposar de més aliments per a tothom, evitar l’ús innecessari de recursos i sobre tot, per transmetre als infants el valor dels aliments i abocar-los a construir una cultura antimalbaratament alimentari.
“Punts crítics” generadors de malbaratament alimentari als menjadors
El pa.
Acostuma a ser un producte molt malbaratat, però no en som conscients perquè el desaprofitem de mica en mica. Cal evitar repartir pa de forma sistemàtica a cada infant. En moltes ocasions, les monitores tenim la taula parada abans que arribi l’alumnat, i al costat de cada cobert hi hem col·locat un tros de pa, sense saber la quantitat que en voldrà l’infant o ni tan sols si en voldrà. Val la pena que demanem qui en vol i la quantitat. I deixar ben clar que si en volen més, n’hi tornarem a donar. Així mateix, quan en sobra, hem de fer- los reflexionar, perquè aprenguin a demanar no per costum sinó segons l’apetència de cada moment.
agroalimentando
L’aigua.
Com passa amb el pa, no en som gens conscients de la gran quantitat que n’arribem a rebutjar sense que sigui necessari. A més, també acostumem a abocar-la a cada got abans que l’alumnat hagi arribat. Convé que tots els infants tinguin l’aigua a l’abast, que sigui de fàcil accés i se’n puguin abocar quan vulguin. Però també és necessari que transmetem la importància d’aprofitar fins a la darrera gota: és millor omplir només mig got i ja en tornarem a posar si tenim més set. Les monitores hem de tenir la mateix actitud a l’hora d’omplir les gerres: primer a la meitat i gastar-la tota, aprofitant si cal la que resti d’altres taules.
metropoliabierta
La quantitat de menjar (volum de les racions).
A la cuina acostumen a preparar els menús segons unes racions estandarditzades adequades per a cada edat. Però allò que ha de marcar realment la quantitat de menjar que s’ha d’elaborar diàriament ho marca l’experiència de l’equip de cuina amb cada menjador escolar. Som les monitores qui hem de comunicar de forma fluïda a l’equip de cuina què passa amb el menjar al menjador: si en falta, si en sobra, si agrada o no, etc. De la mateixa manera que des de la cuina han d’informar-nos de quina quantitat de menjar per ració han preparat de cada plat. Tot i així, hem de fer partícip a l’infant sobre la quantitat que vol menjar segons els seus gustos i sensació de gana de cada moment. No és adequat induir a que els infants mengin més del que marquen les seves senyals de gana-sacietat. No es tracta de consentir a ningú, sinó de respectar a cadascun dels comensals i arribar a acords: pot ser podem reduir la quantitat del menú i ha de ser l’infant qui ens indiqui la quantitat que creu que menjarà.
globovisión
producteforadeserie.wordpress.com 